El síndrome de Horner és una patologia freqüent que pot passar en cans, moixos, cavalls i moltes altres espècies . És important reconèixer-ne els signes clínics associats, que generalment inclouen un aspecte enfonsat a l’ull (enoftàlmia), iris contret (miosi), parpella superior caiguda (ptosi) i elevació de la membrana nictitant, a més de congestió, hiperemia i augment de la temperatura de l’àrea afectada.
Clasificació
PRIMER ORDRE (central): Aquesta via neuronal parteix de l’hipotàlam, passa pel tronc encefàlic i s’estèn fins a ingressar en els segments espinals T1-T3.
SEGON ORDRE (preganglionar): Aquesta via neuronal s’estèn des dels segments espinals T1-T3, creua la part superior del tórax i puja rostralment fins el gangli cervical cranial.
TERCER ORDRE (postganglionar): Aquesta via neuronal passa per dins de la bulla timpànica i torna a introduir-se dins del crani. innervant la musculatura llisa de l’ull.
Una bona exploració neurològica és necessaria per localitzar l’origen de la lesió.
En general el protocol diagnòstic inclou: analítiques sanguinies completes, radiografies de tórax i proves de Diagnòstic per Imatge avançat del cap i el coll.
Els diagnòstics diferencials del Síndrome de Horner són molts, com ara: malalties inflamatòries i infeccioses, traumatismes, neoplàsies… De vegades el resultat de les proves diagnòstiques són normals i, per tant, el classifiquem com Síndrome de Horner Idiopàtic.
IMPORTANT: cal no confondre el Síndrome de Horner amb altres lesions oculars que també poden cursar amb dolor i on també podem observar la miosis o elevació de la membrana nictitant.