La radiologia toràcica és una de les eines diagnòstiques més antigues en veterinària, però no per això deixa de ser molt important. En pacients amb patologies cardíaques la radiologia toràcica dona informació difícil d’obtenir per altres mètodes i que cal tenir en compte per al diagnòstic i pronòstic d’aquetes malalties cardíaques.
Quan avaluem el cor en les radiografies som capaços de diferenciar diferents estructures. Si ens imaginem el cor dividit en quatre quadrants ens adonarem que en cada un d’ells trobem una càmera cardíaca. D’altra banda en les vistes ventrodorsals i dorsoventrals l’analogia del rellotge ens permet avaluar tant les càmeres com els grans vasos.
És important recordar que en radiografia es valora la silueta cardíaca, incloent tant el múscul cardíac com el pericardi i el fluid pericàrdic, que hauria de ser poc en volum.
També s’ha de considerar l’estat de volèmia del pacient, ja que pacients hipovolèmics greus poden mostrar una marcada disminució del tamany de la silueta cardíaca.
En el cas de la insuficiència cardíaca la radiografia toràcica és considerada l’eina “Gold standard”, ja que aquesta és la tècnica que permet confirmar el que mitjançant ecocardiografia només pot intuir-se. Aquesta avaluació passa per valorar el parènquima pulmonar, la mida de el cor i els vasos pulmonars lobares que, en funció del seu diàmetre relatiu, ens faran sospitar de la presència de congestió venosa o hipertensió pulmonar.
Per a més informació, podeu descarregar l’article complet escrit recentment pel nostre cardiòleg Jordi López en colaboració amb el Servei de Diagnòstic per Imatge de la Universitat Autònoma de Barcelona i publicat a la revista d ‘AVEPA.