La tossina és un signe clínic molt comunament descrit pels propietaris. Però resulta ser el coll d’embut de diverses etiologies, que poden ser molt variades ja que les seves causes i origen anatòmic també ho són.
La tossina és un reflex que ens serveix per mantenir les vies aèries obertes i netes. Es produeix per estimulació dels receptors de la mucosa de bronquis,  tràquea o laringe, bé per acumulació excessiva de moc, per irritació, inflamació o bé per contacte amb substancies químiques.
És important destacar que els alvèols no tenen receptors de la tossina, pel que la tossina no es pot originar, per exemple, degut a edema de pulmó.

Així doncs, la tossina pot tenir l’origen en:

  • Les vies respiratòries altes (en blau)
  • Les vies respiratòries baixes (en rosa)
  • El sistema cardiovascular (en vermell)

Aproximació Diagnòstica

  1. Una bona història clínica amb la descripció o un vídeo de la tossina, i un extens examen físic ens diu molt sobre l’origen de la tossina, i ja ens orienta a decidir quines proves semblen les més indicades a fer a continuació.
  2. La presència d’un buf cardíac i taquipnea en repòs són molt suggestius d’origen cardíac, pel que una ecocardiografia està indicada en aquests casos.
  3. L’estudi radiogràfic del tòrax és una molt bona primera i imprescindible aproximació al cas, però sovint s’ha de complementar amb imatge avançada, és a dir, amb un TAC del tòrax.
  4. De totes formes, l’avaluació dinàmica de les vies aèries és més adequada realitzar-la mitjançant l’estudi fluoroscòpic de la tràquea, i en els casos que degut a la mida del pacient en sigui possible, també dels bronquis principals.
  5. La broncoscòpia permet la visualització de la superfície de les vies aèries així com valorar-ne les variacions dinàmiques que es poden donar en certes patologies, com el col·lapse traquial i en el col·lapse bronquial.
  6. El rentat broncoalveolar, mitjançant la inoculació de líquid estèril a nivell alveolar per a la seva posterior recollida, serveix per obtenir mostra per a citologia, cultiu bacterià i fer PCRs i proves antigèniques de certes malalties.

EXEMPLES DE RADIOGRAFIES

Podem veure diferents radiografies toràciques de pacients que presentaven tossina. En aquests casos encara que el motiu de consulta era el mateix, la tossina, el diagnòstic és diferent en cadascuna:

Augment de l’atri esquerre: la cardiomegàlia provoca elevació de la tràquia i desplaçament dels bronquis principals, motiu comú de tossina en pacients geriàtrics.

La redundància de la membrana dorsal de la tràquia és altament sugestiva de la presència de col.lapse de tràquia, però no n’és diagnòstic, ja que el col.lapse és un procés dinàmic, mentre que la redundància pot ser posicional o inclús artefactual per sobreposició dels músculs del coll.

Patró alveolar sever: com hem comentat més amunt, la presència d’aigua als pulmons no causa tossina, però la insuficiència cardíaca avançada sovint està associada a tossina.

Patró bronquial: la bronquitis crònica és una de les malalties respiratòries més comunes dels cans i moixos geriàtrics.

LA FLUOROSCÒPIA

Amb el pacient sense sedar i completament conscient, el fluoroscop ens permet fer la valoració dinàmica de les vies aèries altes, desde la glotis fins a la carina, on segons el tamany de l’animal podrem valorar els dos bronquis principals.

NOTA: la fluoroscòpia és el “gold standard” pel diagòstic del col.lapse traquial.

IMATGES DE FLUOROSCÒPIA

IMATGES DE FLUOROSCÒPIA

LA BRONCOSCÒPIA

Abans d’induir l’anestèsia, normalment amb una sedació lleugera basta, valorem paladar dur i tou, la nasofaringe, la glotis i la laringe, per tal de descartar lesions en aquests nivells.

Un cop anestesiat, i sempre assegurant que les vies aèries estiguin sempre patents durant el procés, introduim el broncoscop, bé a través del tub endotraquial estèril o desintubant temporalment al pacient.

D’aquesta manera valorarem la coloració de les mucoses, presència de secrecions i moviments dinàmics de les vies aèries, descartarem la presència de cossos extranys i fins i tot paràsits, desde la tràquia fins als bronquis de 3r i 4t ordre.

IMATGES DE BRONCOSCÒPIA

Aquesta  és una tècnica endoscòpica de visualització de l’interior de les vies respiratòries amb finalitats diagnòstiques, a més de la visualització ens permet la presa de mostres (biòpsies) o si fos el cas l’extracció de cossos estranys.

  1. La primera imatge mostra una lleugeríssima inflamació amb moc de les vies aèries per un procés respiratori agut.
  2. A la segona veiem una mucosa molt eritematosa, proliferació inflamatòria bronquial i abundant secreció purulenta.
  3. A la tercera imatge veiem col.lapse traquial moderat.

EL RENTAT BRONCOALVEOLAR

Després d’haver instil.lat uns pocs mil.lilitres de suero fisiològic estèril en la porció terminal de les vies aèries, aquests es tornen a recuperar. Sempre enviem un tub estèril per cultiu i un tub d’EDTA per citologia. El més important és guardar l’esterilitat per tal que el cultiu no se’ns contamini.

El rentat broncoalveolar es pot fer a cegues o a través del canal de treball del broncoscop. Diversos estudis demostren que l’aspiració constant a baixa pressió proporcionada per l’aspirador quirúrgic és el que resulta amb les millors mostres per enviar al laboratori.