La dirofilariasis o el “cuc del cor” és una malaltia parasitària transmesa per mosquits de diverses espècies, incloent espècies del gènere Aedes, com el mosquit tigre asiàtic (Aedes albopictus).
Els canvis mediambientals, com el canvi climàtic tan natural com el causat per l’ésser humà, així com la globalització amb l’increment del trànsit humà però també del trànsit animal es creu que són algunes de les causes de l’expansió d’aquest paràsit a zones a on abans no hi era.
PREVENCIÓ
Administració tot l’any de quimioprofilaxis mensual en forma de lactones macrocícliques (ivermectina, milbemicina oxima, moxidectina y selamectina) tòpiques o orals des de les 8 setmanes d’edat.
DIAGNÒSTIC
- Test de microfilaria en gota de sang fresca. NOTA: Recordeu que si hi ha microfilaries hi ha d’haver forçosament adults.
- Test d’antigen de femella del paràsit en sang.
- Ecocardiografia per avaluar qualitativament la càrrega parasitària.
TRACTAMENT
– Si la càrrega parasitària és alta o causa síndrome caval es recomana l’extracció mecànica per cateterisme cardíac.
– Si la càrrega parasitària és baixa es recomana tractament mèdic amb:
- Doxiciclina a 5mg/kg PO BID o 10mg/kg PO SID durant un mes per tractar la Wolbachia spp. (sapròfit de la Dirofilaria spp.)
- Lactona macrocíclica mensual per eliminar la microfilarèmia (al menys una o dues dosis)
- Tractament adulticida amb una injecció muscular profunda de melarsomina a 2,5mg/kg seguida un mes més tard de dues injeccions a la mateixa dosis administrades amb 24 hores de diferència.
El ca n’és l’hoste definitiu, actuant com a reservori principal del paràsit. Altres hostes intermediaris sub-òptims, com els moixos o les fures, també poden permetre la maduració dels adults.
El seu cicle inclou una fase de maduració larvària en el mosquit des de larva L1 fins a L3. En picar l’hoste definitiu, el mosquit inocula la fase L3 en el seu teixit subcutani. La migració de les larves cap al torrent circulatori combinada amb la seva maduració, resulta amb la ubicació d’adults a la circulació pulmonar, que és on causen les lesions característiques de la malaltia en el gos. Els adults es reprodueixen sexualment i causen microfilarèmia (larva L1) que serà la que collirà el mosquit per tornar a començar el cicle.
Els adults tenen predilecció per les zones capil·lars més distals de l’arbre respiratori, però en funció de la càrrega parasitària es podran localitzar en zones més distals com l’artèria pulmonar o inclús el cor dret. És per això que la ecocardiografia permet, de forma qualitativa, estimar la càrrega parasitària, així com determinar la presència d’hipertensió pulmonar.
A les Balears, fa estona que es diu que el paràsit és endèmic a Eivissa, però a les altres illes no el consideràvem present. De totes formes, en els últims cinc a sis anys, el número de cans infectats detectats a Mallorca va creixent de forma exponencial. Concretament ara ja és un diagnòstic força freqüent a Sa Pobla, Muro, Alcúdia i Pollença, amb incidències tan altes com més d’un cas setmanal en certs centres veterinaris, però ja s’han detectat casos de forma esporàdica en altres zones del Pla i el Raiguer.
Si necessiteu ajuda amb algun cas, si us plau contacteu-nos.
