També anomenat C-arm o arc quirúrgic, és una eina de Diagnòstic per Imatge avançat, que mitjançant la generació de raigs X, proporciona imatges d’utilitat tant pel diagnòstic com durant el tractament quirúrgic de certes malalties.
Usos i exemples de la utilització del C-arm
Cardiovascular: Valvulolastia pulmonar / Conducte arteriós peristent / Marcapasos / Extracció de filaries / Shunt portosistèmic intrahepàtic
Respiratori: Col·lapse traqueal / Estenosi nasofaríngica / Broncoespasme
Digestiu: Proves dinámiques de deglució / Contrast de Bari dinàmic
Trauma & Neuro: Localització intraop / Guia d’implants
El colapse de tràquia és una malaltia comuna en cans geriàtrics de races petites. El seu diagnòstic és mitjançant la valoració dinàmica del seu moviment, bé amb broncoscòpia (sovint difícil), bé amb fluoroscòpia (vegeu vídeo adjunt).
Generalment diem que el seu maneig és eminentment mèdic, amb anti-tossius i anti-inflamatoris administrats de forma crònica. El més important però és el maneig de les expectatives dels propietaris, ja que eliminar la tossina al 100% rarament és possible.
No obstant això, en casos més severs es pot plantejar el tractament intervencionista mitjançant la implantació d’un stent traquial, com el de la imatge, implantat mitjançant fluoroscòpia.
L’estenosi nasofaríngica consisteix en l’obstrucció de la llum de la nasofaringe com conseqüència de presència de teixit cicatricial caudal a les coanes i dorsal al paladar, causant dispnea. Guiat pel fluoroscopi s’infla un globus diverses vegades per dilatar l’estenosi. Es repeteix diverses vegades la dilatació fins que l’obertura de l’estenosi sigui màxima. Típic de gats amb malalties respiratòries cròniques. En aquesta foto veiem una dilatació i com hi ha una zona on el globus està dilatant l’estenosis.
L’oclusió percutània dels shunts portosistèmics amb l’ús de fluoroscòpia, és un mètode que permet el tancament tant dels shunts intra com extrahepàtics, però sol fer-se en els intrahepàtics majoritàriament.
La tècnica consisteix en l’oclusió mitjançant espirals (Coils) del vas anòmal. Perquè els coils es mantenguin al lloc indicat, cal posar un stent a la vena cava que en faci d’ancoratge, evitant-ne la migració de les espirals a la circulació sistèmica.
El conducte arteriós persistent (CAP) és una de les malaltia congènites més comunes en el gos. La col.locació d’un dispositiu ACDO ens permet tancar la comunicació entre l’aorta i l’artèria pulmonar sense necessitat de fer una toracotomia. L’accés a través de l’artèria femoral permet minimitzar el dolor, obtenint una recuperació post quirúrgica molt més ràpida (solem donar l’alta el mateix dia amb mínima analgèsia). En aquesta foto i el vídeo adjunt veiem una angiografia un cop el conducte ha estat ocluït amb un ACDO.
Click AQUÍ: Conducte Arteriós Persistent (CAP)
Les estenosis de les vàlvules sigmoidees són malformacions congènites de la morfologia de la vàlvula aòrtica o pulmonar. Mitjançant la introducció d’un baló guiat per fluorocopia, es dilata la vàlvula estenòtica amb l’objectiu de reduir el gradient de pressió tant com sigui possible (idealment al menys fins a un 50%). En aquesta foto veiem una angiografia pulmonar amb substracció vascular per visualitzar la zona estenòtica i la dilatació post-estenòtia, així com l’inici de la circulació pulmonar arterial.
Click AQUÍ: Resolució Estenosis Valvular
En certes races braquicefàliques, la presència d’artèries coronàries anòmales voltejant l’artèria pulmonar és comuna. Aquesta malformació és una contraindicació per a la valvuloplastia pulmonar, ja que si en dilatar la vàlvula es romp l’artèria coronària el pacient segurament no sobreviurà la intervenció.
Així doncs, l’avaluació de les estructures vasculars és important a l’hora de plantejar les cirurgies. En aquesta foto s’observa la injecció de contrast a la base de l’aorta, opacificant una sola artèria coronària de la que en surten 3 branques, corresponent amb un dels tipus d’artéria coronària aberrant, que ens impedeix la resolució mínimament invasiva de la malformació.
Clica AQUÍ: Angiografía d’artèria pulmonar estenòtica
Un marcapassos és un generador d’impulsos (bateria) que mitjançant un elèctrode es connecta al miocardi per originar el batec cardíac a la freqüència desitjada. L’equip de programació telemètric ens permet modificar la programació del marcapassos en qualsevol moment un cop implantat el marcapassos. Els sistemes més usats en veterinària són monocamerals, que vol dir que mitjançant fluoroscòpia implantem l’elèctrode al septe del ventricle dret.
Les principals indicacions d’implant de marcapassos en petits animals són les bradiarítmies símptomàtiques (letargia, síncopes, insuficiència cardíaca congestiva …).
Click AQUÍ: Cas clínic a la revista COVIB : Implantació marcapasos